Ben d’hora i puntuals, els Espurnes ens varem reunir tots en un punt determinat de Corbera de Llobregat per anar amb cotxe fins a Barcelona, on agafaríem el bus que ens portaria fins a la nostra destinació.
Un cop arribàrem a Ronda Universitat, vam esmorzar per començar el viatge amb força. Es tractava d’un recorregut que duraria una hora i mitja, si fa o no fa. L’autobús va sortir puntual a les 9.30 d’aquell dissabte mig núvol. Però les ganes de marxar de cap de setmana, podien més que la pluja. El trajecte d’anada es va fer curt. A l’autobús n’hi va haver que es van adormir, d’altres que miraven per la finestra i uns altres que s’entretenien xerrant.
Ara ja havíem arribat a Berga... I va començar a ploure. Però res va impedir que féssim camí cap a l’alberg on dormiríem aquella nit. Era mercat a Berga i els carrers estaven plens de gent i paradetes de menjar i roba.
Al cap d’una estona, vam arribar a l’alberg on ens varem instal·lar. Un cop inspeccionat tot l’alberg, les habitacions, el llit fet i les mans netes, vam dinar els menjars que dúiem a la carmanyola, o l’entrepà.
Per arrecerar-nos del temps desprès del dinar, vam anar a la sala de jocs on va haver-hi temps lliure, a l’espera que sortís el sol.
No va sortir el sol, però va parar de ploure (o això semblava). No volíem estar massa més dins l’alberg. Varem sortir al carrer amb el temor de que tornès a ploure. Ens vam abrigar i posar l’impermeable i ens aventuràrem a l’excursió planejada a l’ermita de Sant Quirze de Pedret (a uns 3km). I sembla que el temps ens va perdonar una mica l’excursió, i amb petites gotetes que de tant en tant queien del cel o potser dels arbres, varem arribar al nostre destí. Allà hi havia un pont preromànic molt a prop de l’ermita, per on passava el riu Llobregat en el moment on el seu cabal és més gros. Era com una foto de postal i el cel ennuvolat li donava un aire misteriós i bonic. 400 metres més enllà, hi havia l’ermita. Allà vam tenir temps de fer-nos fotografies i jugar, córrer i descansar. Com començava a fer-se tard, tornàrem cap a Berga per berenar.
Desprès de berenar, vam fer una sèrie de jocs de persecució i esbarjo per l’esplanada que hi havia just davant de l’alberg. Ja cansats, vam decidir anar a sopar i agafar forces pel que seria l’última de les activitats d’aquell dissabte: el joc de nit. Vam anar a una pista de futbol i bàsquet que quedava a prop i allà vam fer el joc del far, amb el que feia de far: algú amb una lot que enfoca i els altres que intenten arribar al lloc on està el far sense que vegi qui és. Un cop acabat el joc i desprès de fer una dansa per acomiadar el dia, vam anar a les habitacions, i seguidament al llit. Un cop rentades les dents i posats els pijames... silenci.
El matí de diumenge va començar amb una bona notícia: el cel no era clar però tampoc semblava que volgués ploure. Perfecte per a fer l’activitat planejada. Però abans ens varem omplir la panxa amb un esmorzar abundant a l’alberg. Vam desallotjar les habitacions i amb la motxilla a l’esquena, vam anar al centre de Berga on faríem un joc de reconeixement de la ciutat. Dos equips amb unes quantes preguntes a resoldre: Qui és l’alcalde de Berga? Quants habitants té la ciutat? Quina és la festa més important? De quina comarca és capital?... Preguntes que amb l’ajuda dels berguedans que passaven per allà, vam saber respondre amb un temps rècord, tots dos equips. Un cop acabat el joc, i feta la foto d’equip (Espurneeeeeeeees!), vam anar a les exposicions de les Ciències Naturals, el Circ i la Patum, un museu molt entretingut i didàctic.
Començava a fer-se tard i la gana es deixava notar. Molt a prop de la parada de l’autobús, vam menjar uns fantàstics entrepans de tonyina perfectes per encarar la recta final: la tornada. Amb el cansament acumulat, la tornada es va fer un pèl més llarga però la majoria ho vam aprofitar per a fer una dormida. Varem dir adéu a Berga, desprès d’un intens cap de setmana ple de convivència, jocs, excursions, descobriments i molta felicitat. Una llàstima que l’estada es fes tan curta. Però segur que així, la següent, l’esperarem amb ganes i noves energies. Ves a saber quina ciutat ens espera per a la propera sortida dels Espurnes...
Ens veiem el dissabte que ve, no l’altre... és a dir: Dissabte 13 de Febrer (EL DIA 6 NO HI HA ESPLAI!).
Un cop arribàrem a Ronda Universitat, vam esmorzar per començar el viatge amb força. Es tractava d’un recorregut que duraria una hora i mitja, si fa o no fa. L’autobús va sortir puntual a les 9.30 d’aquell dissabte mig núvol. Però les ganes de marxar de cap de setmana, podien més que la pluja. El trajecte d’anada es va fer curt. A l’autobús n’hi va haver que es van adormir, d’altres que miraven per la finestra i uns altres que s’entretenien xerrant.
Ara ja havíem arribat a Berga... I va començar a ploure. Però res va impedir que féssim camí cap a l’alberg on dormiríem aquella nit. Era mercat a Berga i els carrers estaven plens de gent i paradetes de menjar i roba.
Al cap d’una estona, vam arribar a l’alberg on ens varem instal·lar. Un cop inspeccionat tot l’alberg, les habitacions, el llit fet i les mans netes, vam dinar els menjars que dúiem a la carmanyola, o l’entrepà.
Per arrecerar-nos del temps desprès del dinar, vam anar a la sala de jocs on va haver-hi temps lliure, a l’espera que sortís el sol.
No va sortir el sol, però va parar de ploure (o això semblava). No volíem estar massa més dins l’alberg. Varem sortir al carrer amb el temor de que tornès a ploure. Ens vam abrigar i posar l’impermeable i ens aventuràrem a l’excursió planejada a l’ermita de Sant Quirze de Pedret (a uns 3km). I sembla que el temps ens va perdonar una mica l’excursió, i amb petites gotetes que de tant en tant queien del cel o potser dels arbres, varem arribar al nostre destí. Allà hi havia un pont preromànic molt a prop de l’ermita, per on passava el riu Llobregat en el moment on el seu cabal és més gros. Era com una foto de postal i el cel ennuvolat li donava un aire misteriós i bonic. 400 metres més enllà, hi havia l’ermita. Allà vam tenir temps de fer-nos fotografies i jugar, córrer i descansar. Com començava a fer-se tard, tornàrem cap a Berga per berenar.
Desprès de berenar, vam fer una sèrie de jocs de persecució i esbarjo per l’esplanada que hi havia just davant de l’alberg. Ja cansats, vam decidir anar a sopar i agafar forces pel que seria l’última de les activitats d’aquell dissabte: el joc de nit. Vam anar a una pista de futbol i bàsquet que quedava a prop i allà vam fer el joc del far, amb el que feia de far: algú amb una lot que enfoca i els altres que intenten arribar al lloc on està el far sense que vegi qui és. Un cop acabat el joc i desprès de fer una dansa per acomiadar el dia, vam anar a les habitacions, i seguidament al llit. Un cop rentades les dents i posats els pijames... silenci.
El matí de diumenge va començar amb una bona notícia: el cel no era clar però tampoc semblava que volgués ploure. Perfecte per a fer l’activitat planejada. Però abans ens varem omplir la panxa amb un esmorzar abundant a l’alberg. Vam desallotjar les habitacions i amb la motxilla a l’esquena, vam anar al centre de Berga on faríem un joc de reconeixement de la ciutat. Dos equips amb unes quantes preguntes a resoldre: Qui és l’alcalde de Berga? Quants habitants té la ciutat? Quina és la festa més important? De quina comarca és capital?... Preguntes que amb l’ajuda dels berguedans que passaven per allà, vam saber respondre amb un temps rècord, tots dos equips. Un cop acabat el joc, i feta la foto d’equip (Espurneeeeeeeees!), vam anar a les exposicions de les Ciències Naturals, el Circ i la Patum, un museu molt entretingut i didàctic.
Començava a fer-se tard i la gana es deixava notar. Molt a prop de la parada de l’autobús, vam menjar uns fantàstics entrepans de tonyina perfectes per encarar la recta final: la tornada. Amb el cansament acumulat, la tornada es va fer un pèl més llarga però la majoria ho vam aprofitar per a fer una dormida. Varem dir adéu a Berga, desprès d’un intens cap de setmana ple de convivència, jocs, excursions, descobriments i molta felicitat. Una llàstima que l’estada es fes tan curta. Però segur que així, la següent, l’esperarem amb ganes i noves energies. Ves a saber quina ciutat ens espera per a la propera sortida dels Espurnes...
Ens veiem el dissabte que ve, no l’altre... és a dir: Dissabte 13 de Febrer (EL DIA 6 NO HI HA ESPLAI!).
El dia 13 és important que vingueu tots els Espurnes! Allà us esperem!
Els monis.
Esteu molt macos. Es nota que vau gaudir molt!!!
ResponElimina